La Moto Compartida Metropolitana de l'AMB: referent mundial en col·laboració per la mobiltat urbana

La Moto Compartida Metropolitana és el servei de moto elèctrica compartida que es va posar en marxa a l’octubre del 2024 impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) mitjançant un model de regulació metropolitana i operació privada. El sistema permet que la ciutadania es mogui per diversos municipis amb una alternativa flexible, 100% elèctrica i integrada amb l’ecosistema de mobilitat urbana.
 
Què és i com funciona
El servei es basa en un model senzill: l’AMB defineix el marc i les regles del joc (llicències, condicions d’ús i estacionament, seguiment) –a través de la coordinació entre administracions i la delegació de competències municipals–, i les empreses operadores s’encarreguen de la gestió del servei (flota, aplicacions, manteniment i atenció a l’usuari).
Per trobar una moto, l’usuari pot consultar l’oferta disponible a través d’eines d’informació i mobilitat metropolitana (AMBMobiltat; SMOU)  o des de l’aplicació de l’operador corresponent (Cooltra, Acciona, Yego). Posteriorment, es pot completar la reserva i l’ús des de l’aplicació escollida. L’estacionament està regulat i adaptat a cada municipi, per garantir un ús ordenat de l’espai públic.
El desplegament inicial va incloure vuit municipis metropolitans: Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, amb una posada en marxa progressiva i una cobertura mínima obligatòria.
 
Per què és una bona iniciativa de col·laboració publicoprivada
La Moto Compartida Metropolitana és un exemple clar de col·laboració publicoprivada perquè combina aspectes positius en els dos àmbits:

• Governança pública i coordinació metropolitana. La mobilitat compartida necessita regles clares, especialment quan implica estacionament a la via pública i ús intensiu del territori. Amb la regulació metropolitana, es facilita una experiència coherent per a l’usuari i, alhora, es protegeix l’espai públic i es garanteix l’equitat territorial.
• Innovació i capacitat operativa del sector privat. Les empreses aporten l’experiència tecnològica i operativa: gestió de flotes, aplicacions, manteniment, logística i evolució del servei segons la demanda real.
• Un marc estable relacional per competir amb qualitat. El sistema de llicències i requisits (seguretat, sostenibilitat, assegurances i criteris de servei) afavoreix la professionalització i evita dinàmiques desordenades. També incorpora una taxa anual per vehicle que contribueix a sostenir el model de gestió i seguiment. 

• 5.950 llicències atorgades en la primera fase i 3 empreses operadores autoritzades per prestar el servei (Cooltra, Acciona i Yego).
• A l’agost de 2025, el sistema registrava gairebé 10.000 viatges diaris, amb una mitjana de prop de 8.900 en els primer 10 mesos de servei.
• També en data d’agost de 2025, hi havia més de 4.700 motos elèctriques en servei, aproximadament un 80% del desplegament previst.

Aquestes xifres indiquen dues coses: d’una banda, que hi ha demanda real per una moto compartida metropolitana; de l’altra, que el model regulat permet créixer de manera progressiva i controlada, sense renunciar a l’ambició.
 
Un model amb impacte i potencial replicable
En una metròpolis on els desplaçaments no entenen de límits administratius, la Moto Compartida Metropolitana aporta una alternativa que reforça la multimodalitat i la intermodalitat, redueix dependència del vehicle privat i accelera la transició cap a una mobilitat més neta i eficient.
És, en definitiva, un cas d’èxit perquè aconsegueix alinear objectius públics (ordenació, sostenibilitat, cohesió territorial i qualitat urbana) amb la capacitat d’execució del sector privat, i ho fa amb resultats mesurables que ja evidencien l’adopció ciutadana del servei.